SÓM EL QUE VOLEM SER?
23 April 2018

...doncs això em fa pensar en el pobre drac de la llegenda. Sempre és el dolent i sempre acaba morint. És gran i malhumorat, viu sol en una cova, rugeix i treu foc pels queixals, fins i tot se  li atorga  el fet de menjar-se la gent del poble per apaivagar el seu enuig. Potser li van fer creure que, com a fill de drac que era, havia de ser ferotge i poderós com tots els dracs de la seva família, i havia de demostrar la seva fortalesa, atemorint a tothom. Així el respectarien, així seria un personatge important, així la gent en parlaria d’ell. Perquè els dracs, des de sempre, han sigut així.

Però potser aquest drac no vol ser tal i com l’explica la llegenda. Potser no entén perquè li han de fer mal, si ell no vol fer mal a ningú. Potser l’únic que li passa  és que se sent sol, que no té amics ni amigues, se sent trist i abatut, sense ningú amb qui compartir les seves angoixes i els seus neguits. Ell també té por a les nits de foscor dormint tot sol a una cova freda i humida. La bocanada de foc que, de tant en tant, surt de la seva boca és l’únic que l’escalfa, però la lluentor que es produeix, atemoreix la població. No li ha de ser fàcil ser el dolent perquè tothom espera que ho sigui. A més a més, no hauria de ser tan dolent quan del seu broll de sang apareix una bonica rosa vermella!!!

Me’l puc imaginar de petit quan el neguit i la inquietud el prenien, en veure, des de la cova,  al seu pare gran, fort i poderós, atemorint als habitants de les viles de la conrada. Segur que també li agradava quan la valenta i agosarada princesa es disfressava amb  l’armadura lluent i brillant i jugava a ser cavaller i defensava a tot el que creia en perill; o quan veia a un petit vailet poc destre amb l’espasa, anomenat Jordi, com s’escapolia de baralles i discussions i preferia endinsar-se en el bosc per passejar i gaudir de la natura. 

Però ara cadascú d’ells ha de representar el seu paper, i així,  el valent i guerrer Jordi lluitarà contra el dolent i malcarat drac per a salvar la desvalguda i vulnerable princesa. Com cada any han de protagonitzar de nou la llegenda i han de fer allò que tothom espera que facin...”.

 

Els contes, les llegendes, les històries, la vida en general és plegada d’estereotips i de rols que defineixen, sense adonar-nos, la nostra conducta i la dels altres. Els estereotips de gènere, socials i culturals, de forma molt subtil i gairebé inapreciable, defineixen com ens comportem o com hauríem d’interactuar amb l’entorn.

Atributs com la feblesa o la fortalesa, l’emotivitat o la rauxa, la vulnerabilitat o l’empenta, el grau d’implicació i participació en la societat  o, fins  i tot, la forma en que ens desenvolupem en la nostra vida depenen, en part, pels missatges imperceptibles  que anem rebent i que, mica en mica, configura la nostra forma de ser.

Propostes coeducatives,  que fomentin actituds d’igualtat, respectuoses i tolerants amb la diversitat, que potenciïn i acceptin  la individualitat  més que l’estereotip, ajudarà els nostres infants a viure en una societat més justa per a totes i tots.