LA DIFERÈNCIA ET FA ÚNIC, GAUDEIX-LA
25 September 2019

“... doncs ja tornem a ser, un altre cop a les portes d’un nou curs. Vejam aquest any com els va. En tinc ganes, però alhora tinc por. No ha fet res en tot l’estiu, no ha agafat ni un llibre ni ha escrit res, això sí, s’ha passat tots els dies cantant, ballant, tocant tots els instruments que trobava per casa i si li calia, els creava. També hem gaudit amb els seus espectacles musicals. Fins i tot va fer una petita representació teatral en una trobada familiar que, per cert, va ser tot un èxit!!

A mi m’ha passat el mateix! Tinc la casa plena de pintures, figuretes de fang i plastilina, fulls plens de gargots, collarets i macramé. Em va fer comprar capses de colors i aquarel·les de diferents tipus, fils i boletes de mides i textures diferents. A més, es va voler portar el cavallet de vacances. I si us he de ser sincer, no ho fa gens malament.

No us queixeu que jo tinc tot un zoo a casa. Animaló que veia, animaló que s’enduia. Cargols, sargantanes, cucs de terra i sort que no va poder amb les cuques de llum. Com que no teníem prou amb els gats, gossos, peixos i tortugues, ara vol adoptar totes les petites bestioles que ha anat trobant. En té cura i es responsabilitza d’elles, gairebé més que de les tasques de casa, però aviat no hi cabrem de tants que hi serem. Ha volgut fer caminades llargues pel bosc i no ha parat de preguntar per allò que anava veient, el per què de l’olor de les flors, els colors de l’arc de Sant Martí, la frescor de la terra humida,.. . De vegades no sabia ben bé què respondre.

A mi també m’ha costat que faci deures. Va trobar uns “legos” de quan a casa érem petits i s’ha passat els dies fent construccions amb les peces que tenia. Gairebé ha fet un poble, tot ple de detalls i també es va entossudir en fer una nau. Com li mancaven peces, moltes vegades n’ha construït de noves. Ha inventat mil i una, fent càlculs i provatures diverses.  Realment gairebé ni l’hem vist.

Jo si que no els he vist ni un pèl. En sortir de l’escola, vam anar a la biblioteca i s’han passat els dies devorant llibres i fent viatges de casa a la biblioteca i a la inversa. Els atreu qualsevol temàtica, però darrerament ha mostrat preferència per una col·lecció en particular i de la que no paren de parlar-ne. També els he vist escrivint “un conte” i els ha quedat força arrodonit, molt tendre i bonic.

No em parleu de l’estiu! Sort que el vam apuntar al campus multiesport perquè, allà on anàvem, la pilota, la bici, el monopatí o el banyador ens acompanyava. S’ha passat l’estiu guimbant, nedant, amb una pilota al seu voltant i amb les vambes als peus. Li encanten els esports, ja siguin fent tombarelles o corrents amunt i avall. El darrer descobriment ha estat, l’escalada en un rocòdrom que van trobar. Està encantada!!!

Doncs nosaltres, vam tenir un petit ensurt a casa i em va sorprendre molt gratament. De seguida es va adonar de la situació i va ser de gran ajuda. Va comprendre d’immediat que alguna cosa havia canviat i, em va semblar que fins i tot percebia, les emocions de l’entorn i actuava segons el moment. Realment es va mostrar molt acurat, sent responsable i de gran ajuda.

Bé, esperem que el curs que ara començà, el visquin tan intensament com l’estiu que ja han deixat enrere ...”

Tantes formes de ser, com tantes maneres diverses d’aprendre. Totes vàlides, importants  i diferents. Independents i complementàries alhora. Cap millor ni pitjor. Habilitats determinades genèticament, però potenciades i desenvolupades en un entorn adequat i millorades amb eines concretes i assequibles a tothom. Totes i tots les tenim combinades en diferent percentatge  de desenvolupament.

A l’any 1983, Howard Gardner va presentar una idea basada en la no existència d’una intel·ligència única, sinó en una combinació de diferents habilitats  que configuren el que s’anomena perfil d’intel·ligència, únic i exclusiu per a cadascun dels individus. Això implica que tots som diferents i per tant, no tots aprenem de la mateixa manera.  Aquesta teoria se la coneix com Teoria de les Intel·ligències Múltiples.

Lluitar per assumir i incorporar la diversitat des d’una perspectiva inclusiva és una de les tasques pendent de la societat actual, en la que totes i tots ens hauríem de trobar implicades per tal de contribuir, de manera global, a l’adequada maduració emocional de les nostres nenes i nens.

Tenim un nou curs per endavant, ensenyem a gaudir i a estimar l’aprenentatge.

Comença l’AVENTURA!