AQUESTA CARTA ÉS PER A TU
13 April 2020

Bon dia amiga! Bon dia amic! 

Ja fa un mes que no ens veiem... Com passa el temps, oi?  De vegades vola tan ràpid que sembla que se’ns escapi de les mans. D’altres en canvi,  sembla tan lent que dona la sensació de que no avança. En quin moment estàs tu?

T’escric perquè també volia explicar-te com m’ho estic portant jo. Tinc uns quants anys més que tu, però per a mi tot això també és nou i, com tu, tinc dies de tot.  

Portes molts dies a casa, sense poder anar al parc, ni veure els amics, ni a la família, i sapS què? A mi també em passa.

Fa molts dies que no pots anar a aquella extraescolar que t’encanta, o no... 

El patinatge, el futbol, l’anglès, el rugby, les arts marcials, el teatre, la dansa, el volei, el handbol, el bàsquet ... ja saps, qualsevol activitat que feias en sortir de l’escola, ara potser la fas, però segur que molt diferent. 

L’escola, l'institut, també ha canviat. Les classes són a la teva habitació, a la cuina o al menjador. Els amics i les amigues els veus, però no els pots tocar, ni abraçar. Ja no surts al pati. Ara potser desconnectes jugant una estona a la play, a la wii, amb la tablet o amb l’ordinador.

La meva feina també és diferent. Suposo que com els hi passa als pares, ara he de teletreballar, paraula composta (recordes el que era?) per tele, que significa distància i treballar que ja saps el que vol dir! Estic aprenent molt de les noves tecnologies. Ja veus, qualsevol edat és bona per estudiar!

 Et felicito perquè ho estàs fent com una vertadera campiona i un vertader campió! 

Però segur, o així ho desitjo, també passes els dies a casa ajudant als pares, fent manualitats, mirant series o videos al YouTube, construint, dibuixant, escoltant música, cuinant, imaginant, creant i jugant sol o en familia. 

Sé que no sempre és fàcil, per a mi tampoc ho és. De vegades em poso trista i tinc ganes de plorar o m’enfado i tot em dóna molta ràbia i no entenc perquè no puc sortir. Tinc ganes d’anar a la platja o a la muntanya o de cap de setmana o de vacances, i... no puc. Però encara que puguis tenir algun d’aquests petits moments, n’estic segura que no et queixes massa, entens que has d’estar un temps sense sortir i ho estàs fent molt i molt bé!  

I… saps per què? Perquè t’estàs fent gran i responsable! N’estàs aprenent molt!  A conviure! A com gestionar la frustració! A valorar aquelles coses que abans passaven més desapercebudes!  A compartir! A posposar i esperar! A trobar a faltar! i moltes altres coses, que si les aprens bé, et serviran per molt i molts anys.

N’estava segura que ho aconseguiries! Enhorabona de veritat!

Encara ens queden dies d’estar a casa però ja estem una miqueta més a prop de poder sortir i retrobar-nos amb tot allò que enyorem. Ves pensant en que t’agradarà fer quan puguem tornar a la nostra vida “normal” la que teníem abans que tot això passés, segur que tens moltes propostes, oi? 

Continua així, jo estic orgullosa de tu!

Un petó ben fort! 

Jo també us trobo a faltar!