“...doncs això em fa pensar en el pobre drac de la llegenda. Sempre és el dolent i sempre acaba morint. És gran i malhumorat, viu sol en una cova, rugeix i treu foc pels queixals, fins i tot se li atorga el fet de menjar-se la gent del poble per apaivagar el seu enuig. Potser li van fer creure que, com a fill de drac que era, havia de ser ferotge i...